Sé que cada vez estoy más
cerca de ti amiga desconocida, que tarde o temprano me desvaneceré en tus
brazos y me harás olvidar que he existido… y me alejaras de las personas que más quiero, que más he
querido… no las volveré ni me volverán a ver jamás. Habré pasado de puntillas
por sus vidas… pero, ¿sabes?... me iré con el recuerdo, la imagen de su mirada,
de sus caras y estaré orgulloso de haberles conocido… de haber conocido los
rostros de mis hijas, de mi hijo… de haber compartido parte de sus vidas, de
haber llorado, sonreído, soñado… vivido
sus vivencias. Sé que tarde o
temprano mis manos no escribirán versos, ni mis labios dibujaran besos, ni mis
ojos, la luz de tantos años, volverán a
llenar mis pupilas de lluvia, de labrar
los contornos de los paisajes vividos cada día… sé que tarde o temprano, amiga
mía, seré polvo en tus manos…
Sé que cada vegada estic més a prop teu amiga
desconeguda, que tard o d'hora m'esvairé als teus braços i em faràs oblidar que
he existit ... i m’allunyaràs de les persones que més estimo, que més he volgut
... no les tornaré ni em tornaran a veure mai. Hauré passat de puntetes per les
seves vides ... però, saps? ... me n'aniré amb el record, la imatge de la seva
mirada, de les seves cares i estaré orgullós d'haver-los conegut ... d'haver
conegut les cares de les meves filles, del meu fill ... d'haver compartit part
de les seves vides, d'haver plorat, somrigut, somiat ... viscut les seves
vivències. Sé que tard o d'hora les meves mans no escriuran versos, ni els meus
llavis dibuixaran petons, ni els meus ulls, la llum de tants anys, tornaran a
omplir les meves ninetes de pluja, de llaurar els contorns dels paisatges
viscuts cada dia ... sé que tard o d'hora, amiga meva, seré pols a les teves
mans ...
Dalmy Gascón
