lunes, 1 de octubre de 2018

PIENSA QUE...




Piensa que en la distancia, hay alguien que te quiere, alguien que no se olvida de ti ni un solo instante, alguien que cada día, cada noche sabe de tu existencia y que por mucha distancia que haya... siempre estará ahí a tu lado...

Pensa que en la distància, hi ha algú que t'estima, algú que no s'oblida de tu ni un sol instant, algú que cada dia, cada nit sap de la teva existència i que per molta distància que hi hagi... sempre hi serà al teu costat...



Dalmy Gascón

HACE FALTA...


Hace falta la palabra para escribir un poema, sangre en el alma y unas manos que no tiemblen nada.

Cal la paraula per escriure un poema, sang a l'ànima i unes mans que no tremolin de cap manera.

Dalmy Gascón

CUANDO LOS AIRES...



Cuando los aires de otoño entran suavemente por la piel y viene de lluvias agradecidas, los bosques se llenan de frutos, de olores penetrantes a musgo y setas. Mientras los árboles de hoja caduca se desnudan en silencio, poquito a poco se desprenden de sus hojas trasformadas en mil colores, como diminutas gotas de lluvia vegetal. Se oye el graznar de un arrendajo, la melodía de un petirrojo y se escucha ese peculiar silencio lleno de matices en la profundidad del bosque. Cesta de mimbre, bastón de madera y una navaja integran las herramientas de un buscador de setas, por supuesto agudeza, más silencio y los conocimientos suficientes para ser un buen recolector de setas. Son muchas las especies a encontrar, encestar y, más tarde, cocinar. Níscalo (rovelló), Boleto edulis (Cep) negrilla (fredolics), llanega negra, rebozuelo ((rossinyol) trompeta negra, champiñón de bosque, pico de cobre (bec o cama de perdiu) seta de encina (carlet), colmenilla blanca (múrgola), oronja o amanita de los césares (ou de reig), una de las amanitas más apreciadas en gastronomía, y tantas otras especies que crecen en los bosques otoñales. Siempre con la precaución debida y recolectando solo aquellos ejemplares sanos y bien identificados. Es uno de los muchos placeres que te da el otoño, una excelente excusa para descubrir nuestros bosques, pero siempre con el más absoluto respeto a la naturaleza y referenciando lugares singulares para no perdernos en nuestro andar cabizbajo buscando setas. 
Quan els aires de tardor entren suaument per la pell i ve de pluges agraïdes, els boscos s'omplen de fruits, d'olors penetrants a molsa i bolets. Mentre els arbres de fulla caduca es despullen en silenci, poc a poc es desprenen de les fulles transformades en mil colors, com diminutes gotes de pluja vegetal. Se sent el grallar d'un gaig, la melodia d'un pit-roig i s'escolta aquest peculiar silenci ple de matisos en la profunditat del bosc. Cistella de vímet, bastó de fusta i una navalla integren les eines d'un boletaire, per descomptat agudesa, més silenci i els coneixements suficients per ser un bon recol•lector de bolets. Són moltes les espècies a trobar, encistellar i, més tard, cuinar. Rovelló, Cep, fredolic, llenega negra, rossinyol, trompeta negra, xampinyó de bosc, bec perdiu, bolet d'alzina o carlet, múrgola blanca, rou de reig, una de les amanites més apreciades en gastronomia, i tantes altres espècies que creixen en els boscos de tardor. Sempre amb la precaució deguda i recollint només aquells exemplars sans i ben identificats. És un dels molts plaers que et dóna la tardor, una excel•lent excusa per descobrir els nostres boscos, però sempre amb el més absolut respecte a la natura i referenciant llocs singulars per no perdre'ns en el nostre caminar cap cot buscant bolets

Dalmy Gascón

Lunas hechas de palabras