jueves, 8 de octubre de 2015

HOY SE HA PARADO EL RELOJ...



Hoy se ha parado el reloj aunque el tiempo sigue su inexorable camino, marcando cada paso aunque este sea incierto… A veces buscas paraísos, te ilusionas, sueñas… Pero la realidad es distinta y cuando abres los ojos se esfuman esos sueños, esos proyectos que tanto anhelas. Te quedan las manos vacías y la soledad se adueña del corazón como lo hace la hiedra sobre los muros derruidos, borrando la vida, fulminando todo lo que fuimos… Caes y te levantas, se tambalea la existencia, lloras y… te das cuenta lo difícil que es caminar sin mirar atrás.

Avui s'aturat el rellotge encara que el temps segueix el seu inexorable camí, marcant cada pas encara que aquest sigui incert... A vegades cerques paradisos, t'il•lusiones, somies... Però la realitat és diferent i quan obres els ulls s'esfumen aquests somnis, aquests projectes que tant anheles. Et queden les mans buides i la solitud s'apodera del cor com ho fa l'heura sobre els murs derruïts, esborrant la vida, fulminant tot el que vam ser... Caus i t'aixeques, trontolla l'existència, plores i... t’adones que difícil que és caminar sense mirar enrere



Dalmy Gascón

Lunas hechas de palabras