Dicen que sólo quedan cenizas de los años
vividos, quizás alguna brasa que reaviva en recordarlos... pero nada más. Dicen
que uno deja parte de la vida parada dentro de la cajita de la memoria, que son
pequeños tesoros perdidos paulatinamente a lo largo de los tiempos. Dicen que
uno se acaba muriendo del todo, cuando los pierde, cuando ya no recuerda nada
de lo vivido, entonces... ni siquiera son cenizas, porque el viento del olvido
se las llevó para siempre...
Diuen que només queden cendres dels anys viscuts,
potser alguna brasa que revifa en recordar-los... però res més. Diuen que un deix part de la vida aturada
dins la caixeta de la memòria, que són petits tresors perduts de mica en mica
al llarg dels temps. Diuen que un s'acaba morint del tot, quan els perd, quan
ja no recorda res d'allò viscut, llavors... ni tan sols són cendres, perquè el
vent de l'oblit se'ls endut per sempre més...
Dalmy Gascón
