La luz cae sobre los sembrados y los surcos
para madurar la tierra y el fruto que germina en su interior...
La llum cau damunt els sembrats i els solcs per
madurar la terra i el fruit que germina dins seu...
Dalmy Gascón
domingo, 3 de junio de 2018
LOS AÑOS SON...
Los años son los sillares del castillo de nuestra vida, la
fortaleza que nos empuja a seguir caminando y construyendo pasos, abriendo
caminos para seguir avanzando.
Els anys són els carreus del castell de la nostra vida, la
fortalesa que ens empeny a seguir caminant i construint passos, obrint camins
per seguir avançant.
Dalmy Gascón
A VECES LO ABSOLUTO...
A veces lo absoluto no es
nada más que un puñado de nada, algo que nos inventamos para seguir navegando a
la deriva por encima de los demás. Lo absoluto es la triste agonía de
pensar que lo tenemos todo cuando realidad
nos falta mucho, es la ausencia del alma, la existencia de una soledad que no
vemos, que no sentimos… Lo absoluto es la necesidad de tener aquellas cosas
inalcanzables, es el virus enfermizo que nos convierte en más humanos de lo que
necesariamente deberíamos ser. Es la codicia que nos envenena con el egoísmo de
ser absolutos.
A vegades l'absolut no és res més que un
grapat de res, una cosa que ens vam inventar per seguir navegant a la deriva
per sobre dels altres. L’absolut és la trista angoixa de pensar que ho tenim
tot quan realitat ens falta molt, és l'absència de l'ànima, l'existència d'una
soledat que no veiem, que no sentim... l’absolut és la necessitat de tenir
aquelles coses inabastables, és el virus malaltís que ens converteix en més
humans del que necessàriament hauríem de ser. És la cobdícia que ens enverina
amb l'egoisme de ser absoluts.
Dalmy Gascón
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)