lunes, 31 de marzo de 2014

DEJA QUE TE AME...




Deja que te ame cada vez que me recuerdes, cada instante que regrese a tu memoria, deja que sienta el sabor de tus labios cada vez que el mar empuje el salitre que vuela en el aire de cada tarde...  Deja que te sueñe cuando caiga la noche, cuando la luz blanca de las estrellas purifique nuestros ojos al mirarlas... Deja que te ame como nadie te ha amado, que te haga sentir el límite de nuestra piel surcando los caminos del infinito, deja que mis besos rieguen los ríos y las dunas de tu cuerpo. Deja que te ame cada vez que me mires, cada vez que me des tu mano, cada vez que caiga la luna en tus labios...


Deixa que t'estimi cada vegada que em recordis, cada instant que torni a la teva memòria, deixa que senti el gust dels teus llavis cada vegada que el mar empenta el salnitre que vola en l'aire de cada tarda... Deixa que et somiï quan caigui la nit, quan la llum blanca de les estrelles purifiqui els nostres ulls al mirar-les... Deixa que t'estimi com ningú t'ha estimat, que et faci sentir el límit de la nostra pell solcant els camins de l'infinit, deixa que els meus petons reguin els rius i les dunes del teu cos. Deixa que t'estimi cada vegada que em miris, cada vegada que em donis la mà, cada vegada que caigui la lluna als teus llavis...


 Dalmy Gascón

PROHIBIDO VOLVERSE A ENAMORAR...




Prohibido volverse a enamorar, porque el corazón capaz de asumirlo todo, es incapaz de asumir otra derrota. Prohibido volverse a enamorar, me resisto. Quiero creer que aún quedan ascuas dónde hubo fuego... Aunque ya no arda con la fuerza que lo hizo, aunque ya no me queme el alma y se vaya apagando hasta morir... ¿Sabes? Tengo miedo, miedo a la soledad que va creciendo en mi interior, se que algún día acabará matándome...



Prohibit tornar-se a enamorar, perquè el cor capaç d'assumir-ho tot, és incapaç d'assumir una altra derrota. Prohibit tornar-se a enamorar, em resisteixo. Vull creure que encara queden brases on hi va haver foc... Encara que ja no cremi amb la força que ho va fer, encara que ja no em cremi l'ànima i es vagi apagant fins morir... Saps? Tinc por, por a la solitud que va creixent dins meu, sé que algun dia acabarà matant-me...

Dalmy Gascón 

DEJA QUE TE IMAGINE...





Deja que te imagine con la sonrisa en los labios, no con lágrimas en tus ojos al decirme adiós, deja que el aire envuelva la magia de los momentos vividos y no permitas que mi vida se haga trizas dejándome morir en el olvido. Deja que me quede con lo mejor de la existencia entre tú y yo, con tantas cosas que no quiero olvidar, con tantos abrazos, tantos besos casi robados al azar... Y esa extraña sensación en el estomago que nos hizo vibrar de emoción...


Deixa que e t'imagini amb el somriure als llavis, no amb llàgrimes als teus ulls al dir-me adéu, deixa que l'aire envolti la màgia dels moments viscuts i no permetis que la meva vida es faci miques deixant-me morir en l'oblit. Deixa que em quedi amb el millor de l'existència entre tu i jo, amb tantes coses que no vull oblidar, amb tantes abraçades, tants petons gairebé robats a l'atzar... I aquesta estranya sensació a l'estómac que ens va fer vibrar d'emoció...



Dalmy Gascón

LÁGRIMAS DE LLUVIA...




Lágrimas de lluvia resbalan por los cristales de mi ventana, otro día sin ti, una eternidad imposible  de soportar. El mar se agita como se agita mi alma al caer al vacío de la soledad... Y vendrá la noche para quedarse en mis ojos, qué paso entre nosotros, qué ángel cruzo en silencio por nuestras miradas, por qué estoy así... 

Llàgrimes de pluja rellisquen pels vidres de la meva finestra, un altre dia sense tu, una eternitat impossible de suportar. El mar s'agita com s'agita la meva ànima en caure al buit de la solitud... I vindrà la nit per quedar-se als meus ulls, què va passar entre nosaltres, quint àngel va creuar en silenci per les nostres mirades, per què estic així... 

Dalmy Gascón
                                                                                                                              


LÁSTIMA QUE LOS AÑOS...

Lástima que los años consuman tanto tiempo vivido, tantas cosas que hemos sido... Y que el tiempo nos quite ese corto instante de nuestra existencia... Lástima que nuestro paso haya sido tan breve...

Llàstima que els anys consumeixin tant de temps viscut, tantes coses que hem estat... I que el temps ens tregui aquest curt instant de la nostra existència... Llàstima que el nostre pas hagi estat tan breu...

Dalmy Gascón





Lunas hechas de palabras