viernes, 30 de agosto de 2013
COMO LA MAÑANA GRIS...
Como la mañana gris que se llena de luces del alba, llegaste a mí para cruzar el umbral de mi alma… Como el ébano de los besos de tus labios y tu piel de jazmín oliendo a madrugada… como un ángel clavaste la luz de tu mirada en mis apagados ojos abatidos por la soledad.
Cielo, vida, sol… la chica de mis días. Te quiero ojos de luna, como nunca he querido… si te pierdo, dejará de latir mi corazón…
Com un matí gris que s'omple de llums de l'alba, vas arribar a mi per creuar el llindar de la meva ànima... Com el banús dels petons dels teus llavis i la teva pell de gessamí fent olor a matinada... com un àngel vas clavar la llum de la teva mirada als meus apagats ulls abatuts per la solitud.
Cel, vida, sol... la noia dels meus dies. T'estimo ulls de lluna, com mai he estimat ... si et perdo, deixarà de bategar el meu cor...
Dalmy Gascón
EN EL AÑO QUE NO VOY A VIVIR...
En el año que no voy a vivir, los cauces de los ríos seguirán su rutina, la eterna melodía de la vida… Los bosques al borde del precipicio de la extinción, temblarán agitados por la mano del hombre…
En el año que no voy a vivir, las lágrimas serán fugaces y el olvido una lápida, la eterna soledad, mi partida… Los mares sal y arena, solsticio de luna, refugios donde el aire… atesore mis suspiros.
L'any que no viuré, les lleres dels rius seguiran la seva rutina, l'eterna melodia de la vida... Els boscos a la vora del precipici de l'extinció, tremolaran agitats per la mà de l'home...
L'any que no viuré, les llàgrimes seran fugaces i l'oblit una làpida, l'eterna solitud, la meva partida... Els mars sal i sorra, solstici de lluna, refugis on l'aire... atresori els meus sospirs.
Dalmy Gascón
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)

