Colgado
de tus manos como mis besos de tus labios, saltando al vacio como la lluvia,
como el vuelo de gaviotas a ras de mar... Arriesgando la existencia de un
segundo al mirarte a los ojos, sintiendo dentro de mi vaivén de olas... Tratando
de evitar lo que deseamos, intentando aparentar que me ignoras... Existiendo
solo para ser tu ángel perdido en la distancia, dibujando palabras en el
universo de tu mirada...
Penjat de les teves mans com els meus petons
dels teus llavis, saltant al buit com la pluja, com el vol de gavines arran de
mar... Arriscant l'existència d'un segon al mirar-te als ulls, sentint dins meu
vaivé d'onades... Tractant d'evitar el que desitgem, intentant fer veure que
m'ignores... Existint només per ser el teu àngel perdut en la distància,
dibuixant paraules en l'univers de la teva mirada...
Dalmy Gascón
.jpg)