El prodigio
de tu nombre llena mi corazón desnudo de tu ausencia. Busca el olvido los
caminos de la memoria que me resisto a caminar. No quiero olvidar tu sonrisa ni
tus ojos claros, la calidez de tu voz, el dulce tacto de tu cuerpo... Y esta
distancia que nos separa y nos hace sentir tanta melancolía, quizá algún día no
sea más angustia y... tú y yo, podamos caminar juntos por los caminos, no del
olvido, sino del futuro más infinito...
El prodigi
del teu nom omple el meu cor nu de la teva absència. Cerca l'oblit els camins
de la memòria que em resisteixo a caminar. No vull oblidar el teu somriure ni
els teus ulls clars, la calidesa de la teva veu, el dolç tacte del teu cos... I
aquesta distància que ens separa i ens fa sentir tanta melangia, potser algun
dia no sigui més angoixa i... tu i jo, puguem caminar junts pels camins, no de
l'oblit, sinó del futur més infinit...
Dalmy Gascón
