martes, 30 de junio de 2015

PODRÉ ACARICIAR...



Podré acariciar tu mano sin sentirla en la mía, saborear los besos de tus labios sin sentir el calor sobre los míos. Podré caminar sin que me guíen tus pasos, mirar tus ojos sin reflejarme en ellos. Encontrarte mil veces en mi memoria  y recordarte en los momentos más dulces de nuestra historia... Podré estar a tu lado sin que me sientas cerca, susurrarte al oído sin que mi voz quiebre tu silencio.  Hasta que te vayas borrando de mis sueños y el tiempo acabe con la vida que hemos vivido juntos...


Podré acariciar la teva mà sense sentir-la en la meva, assaborir els petons dels teus llavis sense sentir la calor sobre els meus. Podré caminar sense que em guiïn els teus passos, mirar els teus ulls sense emmirallar en ells. Trobar-te mil vegades en la meva memòria i recordar-te en els moments més dolços de la nostra història... Podré estar al teu costat sense que em sentis a prop, xiuxiuejar a cau d'orella sense que la meva veu trenqui el teu silenci. Fins que et vagis esborrant dels meus somnis i el temps acabi amb la vida que hem viscut junts...



Dalmy Gascón

A VECES LAS COSAS NO SON COMO PARECEN...



A veces las cosas no son como parecen ser, aunque tampoco deberían ser lo que son. Hay gente que hurga en esas malintencionadas circunstancias creyendo adivinar traiciones inexistentes... Buscando las razones sin razón y motivos intuitivos... Esa gente hace daño y mucho, intencionada o no intencionadamente separan amores y amistades. No debería ser así y mirarse puertas adentro de sus almas y corazones, en definitiva mirar su casa o su propia vida, tal vez se sorprenderían...   



A vegades les coses no són com semblen ser, encara que tampoc haurien de ser el que són. Hi ha gent que furga en aquestes malintencionades circumstàncies creient endevinar traïcions inexistents... Buscant les raons sense raó i motius intuïtius... Aquesta gent fa mal i molt, intencionada o no intencionadament separen amors i amistats. No hauria de ser així i mirar-se portes endins de les seves ànimes i cors, en definitiva mirar casa seva o la seva pròpia vida, potser es sorprendrien... 

Dalmy Gascón

Lunas hechas de palabras