Yo
quisiera ser el alma que alimenta tus sentimientos, el deseo que te da vida.
Quisiera ser parte de un pedacito de tu corazón, el empuje del mar en la playa
de tu cuerpo... Quisiera conquistar el bagaje que debe convertirse en tu futuro
y ser el timón de estos días que te sientes perdida, cuando la soledad muerde
el silencio de tus palabras.
Yo
quisiera ser la música que sale de tus dedos y que llena la casa hasta la
última estancia, como la sangre rugiente por las venas de los sentidos, como la
tierna lluvia que gotea nuestras miradas...
Yo
quisiera ser lo que tú quieras que sea... No te pido más.
Jo
voldria ser l'ànima que alimenta els teus sentiments, el desig que et dóna
vida. Voldria ser part d'un boci del teu cor, l'empenta del mar a la platja del
teu cos... Voldria conquerir el bagatge que ha d'esdevenir el teu futur i ser el timó d'aquests dies que et sents
perduda, quan la soledat mossega el silenci de les teves paraules.
Jo
voldria ser la música que surt dels teus dits i que omple la casa fins l'última
estança, com la sang brugent per les venes dels sentits, com la tendra pluja
que goteja les nostres mirades...
Jo
voldria ser el que tu vulguis que sigui... No et demano més.
Dalmy Gascón
