martes, 23 de octubre de 2012

ME PREGUNTAS CUANTO TIEMPO...







Me preguntas cuanto tiempo se puede ocultar un “te quiero”... mucho, quizá demasiado, siempre, toda la vida... labios sellados para que no sepan de  sentimientos...  y los años se van diluyendo entre las manos, ahora arrugadas... cansadas de tanto labrar silencios, de no escribir te quieros, de forjar tiempos de palabras y vientos…
Hasta que un ángel pasa en silencio… cauto y con miedo te miro a los ojos y confieso temblando lo que siento... Como respuesta recibo un “ ¿Y me lo dices ahora?” Bajo la mirada y sigo mis pasos…

Em preguntes quant temps es pot ocultar un "t'estimo"... molt, potser massa, sempre, tota la vida ... llavis segellats perquè no sàpiguen de sentiments ... i els anys es van diluint entre les mans, ara arrugades... cansades de tant llaurar silencis, de no escriure t’estimos, de forjar temps de paraules i vents...
Fins que un àngel passa en silenci... caut i amb por et miro als ulls i confesso tremolant el que sento... Com a resposta rebo un "I m'ho dius ara?" Baixo la mirada i segueixo els meus passos...

Dalmy Gascón

CADA PASO QUE DAMOS...






Cada paso que damos, cada mirada que lanzamos, cada sentimiento que sentimos... nos hace más cercanos al abismo de lo que somos, una sutil existencia, tan fugaz como la gota de rocío sobre una hoja, tan eterno como el dolor que nos destroza....
Pero ahí estamos creciendo surcos de vida para convertirlos en arrugas, en almas suspendidas en los volátiles días de cada madrugada….
Para buscar y no encontrar nada de aquello que se deshizo en nuestras frágiles manos, para besar el agua de un río que nos desborda  las lágrimas que lloramos…
Somos lo que fuimos y acabaremos siendo nada, ni siquiera olvido, cuando ya no quede nadie que nos recuerde… y nada de lo que hicimos a nadie le interese…


Cada pas que fem, cada mirada que llancem, cada sentiment que sentim ... ens fa més propers a l'abisme del que som, una subtil existència, tan fugaç com la gota de rosada sobre una fulla, tan etern com el dolor que ens destrossa ....
Però aquí estem creixent solcs de vida per convertir-los en arrugues, en ànimes suspeses en els volàtils dies de cada matinada ....
Per buscar i no trobar res d'allò que es va desfer en les nostres fràgils mans, per besar l'aigua d'un riu que ens desborda les llàgrimes que plorem ...
Som el que vam ser i acabarem sent res, ni tan sols oblit, quan ja no quedi ningú que ens recordi ... i res del que vam fer a ningú li interessi ...

Dalmy Gascón 

BAJO EL CIELO SERENO...







Bajo el cielo sereno de la madrugada suena una melodía, palabras que se derraman en noches solitarias, complicidad que solo te da la intimidad de la noche al acurrucarte entre sus brazos. Te siento ángel mío en cada madrugada cuando mi voz recorre la distancia que hay entre tu y yo…

Sota el cel serè de matinada sona una melodia, paraules que es vessen en nits solitàries, complicitat que només et dóna la intimitat de la nit quan t’acarona entre els seus braços. Et sento àngel meu en cada matinada quan la meva veu recorre la distància que hi ha entre tu i jo ...

Dalmy Gascón 

FRAGMENTOS...





Me gustaría acariciar tus cabellos, mirarte a los ojos... besarte. Volar más allá de la imaginación, donde el viento recorre los caminos de tu piel y llegar a tu corazón.
M'agradaria acariciar els teus cabells, mirar-te als ulls ... besar-te. Volar més enllà de la imaginació, on el vent recorre els camins de la teva pell i arribar al teu cor.

Me preguntas, que es lo que me pasa, sabes… tu eres la causa. Cuando te miro a los ojos puedes intuir en mi mirada, lo que no me atrevo a contarte con palabras...

Em preguntes, que és el que em passa, saps ... tu ets la causa. Quan et miro als ulls pots intuir en la meva mirada, el que no m'atreveixo a explicar amb paraules ...

Si dejara de pensar en la persona que amo, dejaría de existir...
Si deixés de pensar en la persona que estimo, deixaria d'existir ...

Dalmy Gascón 

Y LE DIJE...









Y le dije lo que sentía por ella, me miró... y me sonrió dulcemente, luego cayó la tarde más suavemente que nunca sobre el perfil del horizonte, pero no me comentó nada... y su silencio dolió como jamás otra herida.

I li vaig dir el que sentia per ella, em va mirar ... i em va somriure dolçament, després va caure la tarda més suaument que mai sobre el perfil de l'horitzó, però no em va comentar res ... i el seu silenci va doldre com mai una altra ferida.

Dalmy Gascón

HOY YA LLUEVE...







Hoy ya llueve, hacía tiempo que no caía ninguna gota a pesar de que dentro de mí la lluvia habita. Las calles están mojados y la tierra desprende el aroma fresco del agradecimiento. Hoy ya llueve, ya puedo amar aquellas cosas sencillas y llorar por los pequeños detalles que estoy pierden en el día a día, camino, como la lluvia, del mar, del mar de todos aquellos que navegan tristezas y se ahogan en el olvido.

Avui ja plou, feia temps que no queia cap gota malgrat que dins meu la pluja habita. Els carrers estan mullats i la terra desprèn l'aroma fresca de l'agraïment. Avui ja plou, ja puc estimar aquelles coses senzilles i plorar pels petits detalls que estic perden en el dia a dia, camí, com la pluja, del mar, del mar de tots aquells que naveguen tristors i s'ofeguen en l'oblit.

Dalmy Gascón 

QUIZÁ, QUIZÁ...








Quizá, quizá el tiempo solo sea una excusa… un pretexto para recordar que el olvido no deja huella en mi memoria, cuando el recuerdo eres tu…
Como olvidarte y dejar que el tiempo me venza sin ofrecer resistencia, si sabes que siempre formaras parte de mi vida…

Potser, potser el temps només sigui una excusa ... un pretext per recordar que l'oblit no deixa petjada en la meva memòria, quan el record ets tu ...
Com oblidar i deixar que el temps em venci sense oferir resistència, si saps que sempre formessis part de la meva vida ...

Dalmy Gascón

CADA VEZ QUE QUIERES...







Cada vez que quieres que la luna se duerma en tus dedos, una cuna de agua acurruca la noche ... pero me quedan tus ojos de luna como tu mirada que iluminan la mía.

Cada cop que vols que la lluna s’adormi als teus dits, un bressol d’aigua arrauleix la nit... però em queden els teus ulls de lluna com la teva mirada que il·luminen la meva.

Dalmy Gascón

PARA MI SIEMPRE SERÁS UN ÁNGEL...






Para mí siempre serás un ángel, esa persona tan especial que me hizo sentir tantas cosas maravillosas .... hoy más que nunca estás dentro de mí ... nunca te olvidaré.

Per mi sempre seràs un àngel, aquella persona tan especial que em va fer sentir tantes coses meravelloses.... avui més que mai ets a dins meu... mai t’oblidaré. 

Dalmy Gascón

REGÁLAME TU SONRISA...




Regálame tu sonrisa una vez más, la luz de tu mirada.... el agua de tus besos, la luna que vive en tu alma…Regálame la vida de tus labios, el aliento de tu ternura… la calidez de tus manos, el amanecer de cada una de tus albas….
Regalam el teu somriure un cop més, la llum de la teva mirada .... l'aigua dels teus petons, la lluna que viu en la teva ànima ... regalem la vida dels teus llavis, l'alè de la teva tendresa ... la calidesa de les teves mans, l'alba de cadascuna de les teves albes ....

Dalmy Gascón

Y AL MIRAR TU CARA...







Y al mirar tu cara, al recorrer la geografía de tus ojos, de tus labios… descubro en la noche más infinita los recovecos de tu piel… imagino… el aire perfumado de ti y me enredo en tu cuerpo como la hiedra, para caer en el paraíso de tus caricias…. Sabes que te quiero por todo lo que has sido y espero siguas siendo…

I en mirar la cara, en recórrer la geografia dels teus ulls, dels teus llavis ... descobreixo en la nit més infinita els racons de la teva pell ... imagino ... l'aire perfumat de tu i em embolic en el teu cos com l'heura, per caure en el paradís dels teus carícies .... Saps que et vull per tot el que has estat i espero Siguas sent ... 

Dalmy Gascón

ESTA NOCHE ESTÁS LEJOS...











Esta noche estás lejos ... mis manos no te pueden tocar, eres como una estrella, distante,imposible de conquistar. Es una noche fría de invierno ... como tantas noches de mi vida, sin embargo, no deja de ser una noche especial, ¿sabes? Porque pienso en ti y ... y mañana volverás estar a mi lado ...

Aquesta nit estàs lluny... les meves mans no et poden tocar, ets com un estel, distant, impossible de conquerir. És una nit freda d’hivern... com tantes nits de la meva vida, tot i així, no deix de ser una nit especial, saps? Perquè penso amb tu i... i demà tornaràs estar al meu costat...

Dalmy Gascón 

EL ROCÍO DE TUS LAGRIMAS...








El rocío de tus lagrimas siembra de besos mis madrugadas, las alas del viento, suaves, mecen los sueños mientras clavas tus pupilas en mis ojos… La ciudad centellea a lo lejos como estrellas en el cielo… suena una melodía, me miras, te miro
 y la noche se desvanece en nuestras manos…


La rosada de les teves llàgrimes sembra de petons les meves matinades, les ales del vent, suaus, bressolen els somnis mentre claves les teves pupil·les als meus ulls... la ciutat espurneja a la llunyania com estels al cel... sona una melodia , em mires , et miro i la nit s’esvaeix a les nostres mans... 

Dalmy Gascón






LA LUNA SE ME DUERME...





La luna se me duerme entre los dedos acurrucada por un manto de caricias... los besos en mis labios… mis ojos, en tus ojos.
 Cae la nieve de los años en mis sienes blancas, te siento lejos, muy lejos… y el recuerdo se desvanece como la lluvia entre mis manos, como la noche entre los sueños…

La lluna se m'adorm entre els dits arraulida per un mantell de carícies ... els petons en els meus llavis ... els meus ulls, en els teus ulls.
 Cau la neu dels anys a les meves temples blanques, et sento lluny, molt lluny ... i el record s'esvaeix com la pluja entre les meves mans, com la nit entre els somnis ...

Dalmy Gascón


UN ESQUELÉTICO BOSQUE...








Un esquelètic bosc d’arbres nusos es reflexa a les pupil·les dels meus ulls, un desert sense fulles sota un cel de plom... em torba el gèlid alè del nord, la tènue llum que l’hivern empal·lideix sobre el paisatge nu del no res... del no res sense tu.
 

Un esquelético bosque de árboles desnudos se refleja en las pupilas de mis ojos, un desierto sin hojas bajo un cielo de plomo ... me turba el gélido aliento del norte, la tenue luz que el invierno palidece sobre el paisaje desnudo de la nada ... de la nada sin ti.

Dalmy Gascón

Lunas hechas de palabras