SEMPRE HE COMPTAT AMB EL TEU SUPORT...

Sempre he comptat amb el teu suport, amb el teu recolzament diari, quan t'he necessitat has estat sempre al meu costat, donant-me el suport que en mancava, donant-me la mà. Tu has donat llum a la meva vida, la força suficient per continuar amb les meves il·lusions, has estat els passos que junts hem caminat... Tu, sempre tu, has fet que tot al meu voltant fos diferent, que fos ple de màgia allí on només hi havia l'inici d'un no res. Amb paraules senzilles escrites amb el cor i la mà ferma em vas dir que tenia les claus de la teva llar perquè m'estimaves i, i tots aquests anys m'has fet costat amb el teu amor i la teva paciència... hem caminat junts per moments difícils, plens d'angoixa, plens de dificultats. Hem caminat entre somriures i llàgrimes, entre il·lusions i desenganys, i de tot això va nàixer  una petita princesa que ens va omplir la vida i ens va donar un nou significat... Fins que un dia, dissortadament, un petit error ens va fer mal i alguna cosa se'ns va trencar dins nostre... M'hagués agradat poder rectificar però pressento que t'allunyaràs per sempre més de la meva vida... Ni tu ni jo ens oblidarem i farem camí amb altres aliens a la nostra història...      

Siempre he contado con tu apoyo, con tu apoyo diario, cuando te he necesitado has estado siempre a mi lado, dándome el ánimo que me faltaba, dándome la mano. Tú has dado luz a mi vida, la fuerza suficiente para continuar con mis ilusiones, has sido los pasos que juntos hemos caminado... Tú, siempre tú, has hecho que todo a mi alrededor fuera diferente, que estuviera lleno de magia allí donde sólo había el inicio de nada. Con palabras sencillas escritas con el corazón y la mano firme me dijiste que tenía las llaves de tu casa porque me amabas y, y todos estos años me has ayudado con tu amor y tu paciencia... Hemos caminado juntos por momentos difíciles, llenos de angustia, llenos de dificultades. Hemos caminado entre sonrisas y lágrimas, entre ilusiones y desengaños, y de todo esto nació una pequeña princesa que nos llenó la vida y nos dio un nuevo significado... Hasta que un día, desgraciadamente, un pequeño error nos hizo daño y algo se nos rompió dentro de nosotros... Me hubiera gustado poder rectificar pero presiento que te alejaras para siempre de mi vida... Ni tú ni yo nos olvidaremos y haremos camino con alguien ajenos a nuestra historia...  

Dalmy Gascón

AHORA QUE LA NOCHE...

Ahora que la noche está en absoluto silencio caen en mis manos tus recuerdos, aquel tiempo vivido al filo de los días... Ahora rodeado entre la absoluta nada, cierro los ojos para estar a tu lado en la distancia, para soplar una estrella y hacer que llegue a tus labios... Ahora que el universo es más universo que nunca, le pido a la luna que bese tus mejillas porque yo ya no puedo...
Los paisajes del dolor son infinitos como infinito es el miedo que derrumba los sentimientos... Como es el camino de la muerte que rodea el precipicio, el equilibrio de los acantilados que bordean el corazón...
Los desiertos de la imaginación son como las lagunas que se ahogan en el barro del olvido... Como la soledad en las sienes blancas cuando apenas ya queda nada por recordar... 

Ara que la nit està en absolut silenci cauen a les meves mans els teus records, aquell temps viscut al caient dels dies... Ara envoltat entre l'absolut res, tanco els ulls per estar al teu costat en la distància, per bufar les estrelles i fer que arribin als teus llavis... Ara que l'univers és més univers que mai, li demano a la lluna que besi les teves galtes perquè jo ja no puc...
Els paisatges del dolor són infinits com infinit és la por que esfondra els sentiments... Com és el camí de la mort que envolta el precipici, l'equilibri dels penya-segats que voregen el cor...
Els deserts de la imaginació són com les llacunes que s'ofeguen en el fang de l'oblit... Com la solitud a les temples blanques quan tot just ja queda res per recordar...

Dalmy Gascón