Que los sueños te cubran en la fría noche como
lo hicieron mis besos... que el aliento
del aire acaricie tu cuerpo como lo hicieron mis manos... Que la luna derrame
toda su luz en las llanuras de tu fina piel, que la lluvia de mis lágrimas
sea río, manantial en tus ojos, en tu
ser…
Todavía puedo sentir impregnada tu aroma en
mis manos, el sabor de tus labios en los míos… Todavía me es imposible
olvidarte…
Que la noche te abrace como yo lo hice, fundiéndose
en el instante más eterno jamás vivido… El minuto más entrañable.
Que els somnis et cobreixin en la freda nit
com ho van fer els meus petons... que l'alè de l'aire acaroni el teu cos com ho
van fer les meves mans... Que la lluna vessi tota la seva llum en les planes de
la teva fina pell, que la pluja de les meves llàgrimes sigui riu, deu en els
teus ulls, en el teu ser...
Encara puc sentir impregnada el teu aroma a
les meves mans, el sabor dels teus llavis en els meus... Encara m'és impossible
oblidar-te...
Que la nit t'abraci com jo ho vaig fer,
fonent-se en l'instant més etern mai viscut... El minut més entranyable.
Dalmy Gascón


