Hoy la soledad la siento más infinita que
nunca, más cruelmente solitaria como jamás la había presentido. Hoy la soledad
es como la muerte que te viene a buscar, una puerta que se cierra dejando atrás
las diminutas existencias de mi vida. Hoy me equivoque, erré en la indefinición
de mis palabras, ofuscado por convicciones inciertas sin darme cuenta que tú,
tú estabas aquí luchando por los dos...
Avui la solitud la sento més infinita que
mai, més cruelment solitària com mai l'havia pressentit. Avui la solitud és com
la mort que et ve a buscar, una porta que es tanca deixant enrere les diminutes
existències de la meva vida. Avui m'equivoca't, vaig errar en la indefinició de
les meves paraules, ofuscat per conviccions incertes sense adonar-me que tu, tu
estaves aquí lluitant pels dos...
Dalmy Gascón
