El cielo de tus ojos son el agua de mis
lagrimas, tu sonrisa el sueño que roza mi sien plateada... Me gustaría escribirte las palabras más hermosas,
bajar la luna y ponerla en tus labios como si fueran mis besos, ser la caricia
que eriza tu piel, el ángel que bese tu frente y te de las buenas
noches... Si no te amase crees que
estaría así, tan perdido, tan estúpidamente aferrado a tu recuerdo. Tan
limitado en el día a día sin la certeza de no volver a cruzar otra vez el
umbral de tu alma...
El cel dels teus ulls són l'aigua de les meves
llàgrimes, el teu somriure el somni que frega la templa platejada...
M'agradaria escriure't les paraules més boniques, baixar la lluna i posar-la en
els teus llavis com si fossin els meus petons, de ser la carícia que estarrufa
la teva pell, l'àngel que besi els teu front i et dóna la bona nit... Si t'estimés creus que estaria així, tan perdut,
tan estúpidament aferrat al teu record. Tan limitat en el dia a dia sense la
certesa de no tornar a creuar altre cop el llindar de la teva ànima...
Dalmy Gascón
