No somos ni la sombra, ni haz de luz, ni nada
de nada de lo que fuimos... Ahora caminamos lentos, cogidos de la mano hacia
ninguna parte, solo con los recuerdos como único equipaje… Se nos olvidará la
memoria, y nuestras palabras serán muros
recubiertos de hiedra… Nuestras miradas se cruzaran buscando en el tiempo,
aquel beso… aquel momento, aquel preciso instante que nos conocimos…
Distantes al mundo caerán los sueños vividos,
las ansias de haberlos compartido y… Ya
a nadie importaremos, ni tan siquiera el viento agitará nuestros deseos, solos
tú y yo, tal vez, acaso, uno sin el otro…
A paso lento sí… viaje sin vuelta, tal como
vinimos, solo con el llanto y la sonrisa, y
toda una vida vivida demasiado deprisa…
No som ni l'ombra, ni feix de llum, ni res de
res del que vam ser... Ara caminem lents, agafats de la mà cap enlloc, només
amb els records com a únic equipatge... Se'ns oblidarà la memòria, i les
nostres paraules seran murs recoberts d’heura... Les nostres mirades es
creuaran buscant en el temps, aquell petó ... aquell moment, aquell precís
instant que ens vam conèixer...
Distants al món cauran els somnis viscuts, les
ànsies d'haver-los compartit i... Ja a ningú importarem, ni tan sols el vent
agitarà els nostres desitjos, sols tu i jo, potser, potser, un sense l'altre
...
A pas lent si ... viatge sense tornada, tal
com vam venir, només amb el plor i el somriure, i tota una vida viscuda massa
pressa...
Dalmy Gascón
