La
existencia es el tacto sublime que nos da la vida para sentirla revoloteando
por nuestro cuerpo, nuestra sangre, alrededor de nosotros mostrándose sumisa
ante nuestros ojos... Pero la existencia es también ese largo camino imaginario
que nos conduce a la eternidad de la nada, la que no nos permite cambiar
aquellas cosas que hicieron doloroso nuestro andar, a cambiar actitudes y
momentos que nos fueron adversos y difíciles, a solidarizarnos con las
soledades de los demás, sin darnos cuenta que nuestra propia soledad iba
enredándose como una hiedra en las profundidades del alma... La existencia es
ese paraíso que nos sorprende con paisajes inesperados pero también con los más
absolutos infiernos que a veces nos vemos avocados a vivir, para salvar ese
atisbo de amor que aún nos queda y aferrarnos a él aunque casi ya no pertenezca
a esa misma existencia...
L'existència
és el tacte sublim que ens dóna la vida per sentir-la voleiant pel nostre cos,
la nostra sang, al voltant de nosaltres mostrant-se submisa davant dels nostres
ulls... Però l'existència és també aquest llarg camí imaginari que ens condueix
a l'eternitat del no-res , la qual no ens permet canviar aquelles coses que van
fer dolorós el nostre caminar, a canviar actituds i moments que ens van ser
adversos i difícils, a solidaritzar-nos amb les solituds dels altres, sense
adonar-nos que la nostra pròpia solitud anava enredant-se com una heura a les
profunditats de l'ànima... l'existència és aquest paradís que ens sorprèn amb
paisatges inesperats però també amb els més absoluts inferns que de vegades ens
veiem abocats a viure, per salvar aquest indici d'amor que encara ens queda i
aferrar-nos a ell malgrat que gairebé ja no pertanyi a aquesta mateixa
existència...
Dalmy Gascón
