Se levanta un tenue aire, poco a poco va ganando
fuerza y se convierte en viento que agita los árboles. La tarde oscurece, un
cielo cobalto va cubriendo las últimas horas del día. Cae a plomo
desvaneciéndose, como si el reloj se quedara sin tiempo… No tardará en llover,
en hacer destellar las calles mojadas bajo la luz de las farolas. Pronto se
rendirá el día bajo las tinieblas de la noche y de los silencios más
susceptibles…
S'aixeca un tènue aire, a poc a poc va guanyant
força i es converteix en vent que agita els arbres. La tarda enfosqueix, un cel
cobalt va cobrint les darreres hores del dia. Cau a plom esvaint-se, com si el
rellotge es quedés sense temps... No trigarà a ploure, en fer lluentejar els
carrers mullats sota la llum dels fanals. Aviat es rendirà el dia sota les
tenebres de la nit i dels silencis més susceptibles...
Dalmy Gascón