El primer paso casi siempre es un café,
que espere el día, será como todos, largo para quien tenga dificultades, corto para
aquellos que se abren camino aún habiéndolas. Casi siempre cumpliendo la rutina
más agradable del mundo, dar los buenos días a las personas que más quieres y
aprecias, mirar por la ventana a ver qué tiempo despierta con nosotros, si
acaso es malo, hay que encender el sol que
llevamos dentro y ampliar la sonrisa. Dicen que al mal tiempo buena
cara. Que no falte esa sonrisa dibujada en nuestras caras.
El primer pas gairebé sempre és un cafè, que esperi el
dia, serà com tots, llarg per a qui tingui dificultats, curt per aquells que
s'obren camí encara havent-les. Gairebé sempre complint la rutina més agradable
del món, donar el bon dia a les persones que més vols i aprecies, mirar per la
finestra a veure quin temps desperta amb nosaltres, si de cas és dolent, cal
encendre el sol que portem dins i ampliar el somriure. Diuen que al mal temps
bona cara. Que no falti aquest somriure dibuixat a les nostres cares.
Dalmy Gascón
