Las tardes del domingo siempre pesan, nunca me
gustaron. Carecen de sentido porque te perpetuán en la propia tristeza que
conllevan las últimas horas de una tarde, de una semana que languidece cayendo como una losa sobre el paso del
tiempo. Cuna perfecta para anidar la tristeza, para buscar en los recuerdos
alguna tarde de domingo con una sonrisa…
Les tardes de
diumenge sempre pesen, mai em van agradar. No tenen sentit perquè et perpetuen
en la pròpia tristesa que comporten les últimes hores d'una tarda, d'una
setmana que llangueix caient com una llosa sobre el pas del temps. Bressol
perfecte per niar la tristesa, per buscar en els records alguna tarda de diumenge
amb un somriure...
Dalmy Gascón
