Si no fuera por ti, mis días estarían llenos de
tristeza como cuando la luna no la ilumina el sol. Mi vida estaría llena de
pretextos infundados para continuar y seguir mirando hacia adelante... Si no
fuera por ti, dejaría de sonreír como el arroyo sin agua, dejaría que el
silencio colapse mis palabras... Si no fuera por ti... Sabes que yo nunca
llegaría a tocar con los dedos el cielo de tus labios... Ni llenarme de la
dulce serenidad de tus ojos... Y el tiempo pasa con la lentitud de la lluvia en
el desierto, clavado en los minutos de un reloj parado... Tengo tantas ganas de
volverte a ver, de volver abrazarte...
Si no fos per tu, els meus dies estarien plens de tristor com
quan la lluna no la il·lumina
el sol. La meva a vida estaria plena
de pretextos infundats per continuar i seguir mirant cap endavant... Si no fos
per tu, deixaria de somriure com el rierol sense aigua, deixaria que el silenci col·lapses les meves paraules... Si no fos per
tu... Saps que jo no arribaria mai a tocar amb els dits el cel dels teus
llavis... Ni omplir-me de la dolça serenor dels teus ulls... I el temps passa
amb la lentitud de la pluja al desert, clavat als minuts d'un rellotge aturat... Tinc tantes ganes de tornar-te a
veure, de tornar abraçar-te...
Dalmy Gascón
