Una lluvia de palabras cae de madrugada junto a las últimas
estrellas que iluminan la noche, pronto las luces del alba derramarán sus
sombras, se apagaran las farolas… Atrás quedará otra noche para recordar entre
melodías dulces, baladas que llegan al alma desierta de cada unos de nosotros,
soledad que habita en nuestro interior y… volveremos a la realidad, a las
prisas empujadas por el tiempo. Madruga en tus labios, recién volveré a
escuchar tu voz… a través de las ondas de una radio, la radio tu amiga, la
radio mi vida…
Una pluja de paraules cau de matinada al costat de les
últimes estrelles que il·luminen la nit, aviat les llums de l'alba vessaran les
seves ombres, s’apagaran els fanals ... Enrere quedarà una altra nit per
recordar entre melodies dolces, balades que arriben a l'ànima deserta de
cadascuns de nosaltres, soledat que habita dins nostre i ... tornarem a la
realitat, a les presses empeses pel temps. Matina en els teus llavis, recent
tornaré a escoltar la teva veu ... a través de les ones d'una ràdio, la ràdio la
teva amiga, la ràdio la meva vida ...
Dalmy Gascón
