Ahora sé que no voy a envejecer al lado de nadie, que la
soledad será mi única compañera, que los años vividos solo serán un mero
recuerdo de cuando alguien compartía mi vida.
Ahora sé que no tendré a nadie que me acompañe en el último
tramo de camino, que mis pasos, aún torpes, no se rendirán hasta el final. Sé
que el tiempo apremia y que tengo que ir
despojándome de equipaje. De que sólo el
bagaje de mis recuerdos ha de ser la única carga hasta el fin de mi aliento.
Ara sé que no vaig a envellir al costat de ningú, que la
soledat serà la meva única companya, que els anys viscuts només seran un mer
record de quan algú compartia la meva vida.
Ara sé que no tindré a ningú que m'acompanyi en l'últim tram
de camí, que els meus passos, encara maldestres, no es rendiran fins al final.
Sé que el temps apressa i que he d'anar desfent-me de l’equipatge. Que només el
bagatge dels meus records ha de ser l'única càrrega fins a la fi de la meva
alè.
Dalmy Gascón
