La
soledad es también esperar a que alguien te escriba, que te diga hola, ¿Cómo
estás? Que llame a la puerta de tus ojos con un mensaje y te haga brillar las
pupilas de alegría dibujando una pequeña sonrisa en los labios. La
desesperación es desesperarse cuando necesitas de verdad estar conectado a la
persona que amas, que te ponga un "me gusta" en tu página de la red
social, que sepas que aún le importas, aunque sea sólo un poco. ¿Sabes? Cuando
tú no haces nada de eso, tu ausencia es un iceberg que se clava en el corazón y
para la sangre de las venas... Cuando tú me ignoras a lo largo de los días es
cuando me siento más perdido que nunca...
La
solitud és també esperar que algú t'escrigui, que et digui hola, com estàs? Que
truqui a la porta dels teus ulls amb un missatge i et faci lluentejar les
pupil·les d'alegria tot dibuixant un petit somriure als llavis. La desesperació
és desesperar-se quan necessites de debò estar connectat a la persona que
estimes, que et posi un "m'agrada" a la teva pàgina de la xarxa social,
que sàpigues que encara li importes, malgrat que sigui només una mica. Saps?
Quan tu no fas res d'això, la teva absència és un iceberg que es clava al cor i
atura la sang de les venes... Quan tu m'ignores al llarg dels dies és quan em
sento més perdut que mai...
Dalmy Gascón
