Te vas cada noche del
lecho de mis sueños para que no pueda soñarte, para que la distancia este más
lejos, para asemejarte como hiedra en los muros y no pueda tenerte entre mis
brazos.
Un año más, después de tantos vividos y de
buscar lo mejor en cada uno de ellos, de intentar mejorar a cada paso de
nuestras vidas, de evitar lágrimas y ganar sonrisas, de haber intentado hacer
las cosas lo mejor posible y... a pesar
de todo, mis manos siguen vacías y mis años llenos de carencias...
Soy como un vagabundo, apagando mi sed con
vasos de lluvia y entregando el alma en cada beso de agua, en cada relación cuya
batalla tengo perdida. Como la invisible fuerza del viento que me arrastra a
los tormentos de mi existencia...
T'en vas cada nit del llit dels meus somnis
perquè no pugui somiar-te, perquè la distància estigui més lluny, per assemblar-te
com heura en els murs i no pugui tenir-te entre els meus braços.
Un any més, després de tants viscuts i de
buscar el millor en cada un d'ells, d'intentar millorar a cada pas de les
nostres vides, d'evitar llàgrimes i guanyar somriures, d'haver intentat fer les
coses el millor possible i... malgrat tot, les meves mans segueixen buides i els
meus anys plens de mancances...
Sóc com un rodamón, apagant la meva set amb
gots de pluja i lliurant l'ànima en cada petó d'aigua, en cada relació la
batalla tinc perduda. Com la invisible força del vent que em arrossega als
turments de la meva existència...
Dalmy Gascón
