El principio de mi nombre, en tus labios... se lanza en el
abismo de las palabras, como una cascada que irremediablemente cae al vacio más
absoluto. Soy hecho de olvido, del fugaz recuerdo de una tarde de domingo… de
un encuentro único y, a pesar de ello, aún conservo intacto el aroma de tus
cabellos, el tacto tierno de tu cara rozando la mía, el ardiente acercamiento
de nuestras bocas para fundirse en un beso… y esa canción que aún suena en mi
adentro, que nos hizo bailar con los cuerpos pegados…
El principi del meu nom, en els teus llavis ... es llança a
l'abisme de les paraules, com una cascada que irremeiablement cau al buit més
absolut. Sóc fet d'oblit, del fugaç record d'una tarda de diumenge ... d'una
trobada única i, tot i això, encara conservo intacte l'aroma dels teus cabells,
el tacte tendre de la teva cara fregant la meva, l'ardent acostament de les
nostres boques per fondre’s en un petó ... i aquesta cançó que encara sona en
el meu endins, que ens va fer ballar amb els cossos enganxats ...
Dalmy Gascón
No hay comentarios:
Publicar un comentario