lunes, 15 de octubre de 2012

UNA LLUVIA DE PALABRAS...








Una lluvia de palabras cae de madrugada junto a las últimas estrellas que iluminan la noche, pronto las luces del alba derramarán sus sombras, se apagaran las farolas… Atrás quedará otra noche para recordar entre melodías dulces, baladas que llegan al alma desierta de cada unos de nosotros, soledad que habita en nuestro interior y… volveremos a la realidad, a las prisas empujadas por el tiempo. Madruga en tus labios, recién volveré a escuchar tu voz… a través de las ondas de una radio, la radio tu amiga, la radio mi vida…

Una pluja de paraules cau de matinada al costat de les últimes estrelles que il·luminen la nit, aviat les llums de l'alba vessaran les seves ombres, s’apagaran els fanals ... Enrere quedarà una altra nit per recordar entre melodies dolces, balades que arriben a l'ànima deserta de cadascuns de nosaltres, soledat que habita dins nostre i ... tornarem a la realitat, a les presses empeses pel temps. Matina en els teus llavis, recent tornaré a escoltar la teva veu ... a través de les ones d'una ràdio, la ràdio la teva amiga, la ràdio la meva vida ...

Dalmy Gascón

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Lunas hechas de palabras