Palabras al viento, que
mis labios tiemblan cuando quiero pronunciar tu nombre.
El aire se queja bajo el
tambalear de las hojas secas… mis ojos te buscan, mis manos salen al encuentro
de una caricia ausente, se llenan de soledad… de nada, de nadie. Mis sueños
se derrumban como un castillo de naipes, se desmoronan como besos en el aire…
Ya no importa que el invierno cruce el umbral del alba escarchada, que la nieve
de los años me convierta en una cumbre nevada. Ya no importa
que otros ojos me miren, si no es tu mirada, y que otros labios me hablen si no
son tus palabras…
Paraules al vent, que els meus llavis tremolen
quan vull pronunciar el teu nom.
L'aire es queixa sota el trontollar de les
fulles seques ... els meus ulls et busquen, les meves mans surten a la trobada
d'una carícia absent, s'omplen de soledat... de res, de ningú. Els meus somnis
s'ensorren com un castell de cartes, s'enfonsen com petons a l'aire... Ja no
importa que l'hivern travessi el llindar de l'alba gebrada, que la neu dels
anys em converteixi en una cimera nevada. Ja no importa que altres ulls em
mirin, si no és la teva mirada, i que altres llavis em parlen si no són les
teves paraules...
Dalmy Gascón
No hay comentarios:
Publicar un comentario