Un beso imaginario se posa en tus labios, cierra los
ojos, búscame en la noche más absoluta, la noche en donde la magia se torna
fuego, el papel ceniza, los deseos… barreras imposibles, que moldean en el
presente los días por venir. Búscame en cada esquina, en cada recoveco del
alma, en cada mirada dentro de otras miradas, búscame en esa noche que solo tú
me llevas…
Quiero encontrar tus labios en mis
besos, el calor de la fría madrugada en tu cuerpo, pero ya las mudas horas han
caído al alba, de regreso a casa, volverás la mirada, con la esperanza de
encontrarme entre la gente que regresa entre sonrisas, divagante y cansada…
Ya no hay voces, solo el paseo silencioso del polvo sobre los recuerdos…
Solo el infinito silencio… No hay sonrisas, idas y venidas, músicas, canciones,
tiempo sin prisa… Nada. Las calles se vacían
de pasos, se llenan de soledad…
Un petó imaginari
es posa en els teus llavis, tanca els ulls, cerca’m en la nit més absoluta, la
nit on la màgia es torna foc, el paper cendra, els desitjos... barreres
impossibles, que modelen en el present els dies per venir. cerca’m a cada
cantonada, a cada racó de l'ànima, a cada mirada dins d'altres mirades, cerca’m
en aquesta nit que només tu em portes...
Vull trobar els
teus llavis en els meus petons, la calor de la freda matinada al teu cos, però
ja les mudes hores han caigut a l'alba, de tornada a casa, tornaràs la mirada,
amb l'esperança de trobar-me entre la gent que torna entre somriures, divagant i
cansada...
Ja no hi ha veus,
només el passeig silenciós de la pols sobre els records... Només l'infinit
silenci... No hi ha somriures, anades i vingudes, músiques, cançons, temps
sense pressa... Res. Els carrers es buiden de passos, s'omplen de soledat...
Dalmy Gascón
No hay comentarios:
Publicar un comentario