Los bosques despiertan acariciados por el sol
de una primavera bien despierta, por unas lluvias agradecidas hasta derramar la
tierra. Serpentea la pequeña carretera como si fuera un río de plomo, como si
el agua se hubiera petrificado embebida por el asfalto. El bosque verdea con
rabia, las nubes bajas se aferran en lo alto de las colinas y las cordilleras.
Una especie de selva estalla ante mis ojos en el interior del valle, y un
palacio imaginario se alza altivo. Es el reino de Farena, rodeado de un
fantástico paisaje de acantilados y lugares mágicos donde viven las hadas y los
duendes, en un mundo subterráneo, más allá de los sueños y la realidad ...
Els boscos desperten acaronats pel sol d’una
primavera ben desperta, per unes pluges agraïdes fins vessar la terra.
Serpenteja la petita carretera com si fos un riu de plom, com si l’aigua
s’hagués petrificat embeguda per l’asfalt. El boscam verdeja amb ràbia, els
núvols baixos s’agafen al capdamunt dels turons i les serralades.
Una mena de selva esclata als meus ulls dins
la vall, i un palau imaginari d’alça enturonat. És el regne de Farena, envoltat d’un
fantàstic paisatge de penya-segats i llocs màgics on hi viuen les fades i els
follets, en un món soterrat, més enllà dels somnis i la realitat...
Dalmy Gascón
No hay comentarios:
Publicar un comentario