ALGÚN DÍA...

Algún día dejaré de hacer este viaje semanal al universo de mis hijos,
pisando el asfalto a 57 millas de sus corazones…
Lluvia, viento, sol… frío, calor… buscando la sangre de mi sangre, viendo pasar el paisaje a través de las ventanillas del automóvil….
Veloz como un rayo cruzando los umbrales de la distancia…
Algún día dejare de hacer este viaje cuando ya ni mis manos, ni mis ojos, ni mi cuerpo sean útiles...

Entonces… dejaré la vida, seré una estela, una leyenda, un rastro de espuma en el mar del tiempo....

Algun dia deixaré de fer aquest viatge setmanal a l'univers dels meus fills,
trepitjant l'asfalt a 57 milles dels seus cors...
Pluja, vent, sol... fred, calor... buscant la sang de la meva sang,
veient passar el paisatge a través de les finestretes de l'automòbil....
Veloç com un llamp creuant els llindars de la distància...
Algun dia deixaré de fer aquest viatge quan ja ni les meves mans, ni els meus ulls, ni el meu cos siguin útils...

Llavors... deixaré la vida, seré un deixant, una llegenda, un rastre d'escuma al mar del temps.... 

Dalmy Gascón