Pero todo cae en el olvido, las personas
olvidan, los que te amaron olvidan… Los sentimientos se evaporan como besos, y
la vida te pasa incomprensiblemente como el agua de un río y, aunque atrapes la
vida entre tus manos para vivirla… Siempre se escapa.
Nada es para siempre porque estamos hechos de
nada , porque vamos siendo según seamos, según amemos, sintamos y nos
comportemos… Cuando presientes el final de las cosas te aterra enfrentarte
a la soledad de ese viaje sin vuelta, a ese ocaso de la noche más solitaria que
nunca…
Però tot cau en l'oblit, les persones obliden, els que et van
estimar obliden... Els sentiments s'evaporen com petons, i la vida et passa
incomprensiblement com l'aigua d'un riu i, encara que atrapis la vida entre les
teves mans per viure-la... Sempre s’escapa.
Res és per sempre perquè estem fets de res, perquè anem sent
segons siguem, segons estimem, sentim i ens comportem... Quan pressents el
final de les coses et aterreix enfrontar-te a la solitud d'aquest viatge sense
retorn, a aquest ocàs de la nit més solitària que mai...
Dalmy Gascón
No hay comentarios:
Publicar un comentario