Te vas cada noche del
lecho de mis sueños para que no pueda soñarte, para que la distancia este más
lejos, para asemejarte como hiedra en los muros y no pueda tenerte entre mis
brazos.
Un año más, después de tantos vividos y de
buscar lo mejor en cada uno de ellos, de intentar mejorar a cada paso de
nuestras vidas, de evitar lágrimas y ganar sonrisas, de haber intentado hacer
las cosas lo mejor posible y... a pesar
de todo, mis manos siguen vacías y mis años llenos de carencias...
Soy como un vagabundo, apagando mi sed con
vasos de lluvia y entregando el alma en cada beso de agua, en cada relación cuya
batalla tengo perdida. Como la invisible fuerza del viento que me arrastra a
los tormentos de mi existencia...
T'en vas cada nit del llit dels meus somnis
perquè no pugui somiar-te, perquè la distància estigui més lluny, per assemblar-te
com heura en els murs i no pugui tenir-te entre els meus braços.
Un any més, després de tants viscuts i de
buscar el millor en cada un d'ells, d'intentar millorar a cada pas de les
nostres vides, d'evitar llàgrimes i guanyar somriures, d'haver intentat fer les
coses el millor possible i... malgrat tot, les meves mans segueixen buides i els
meus anys plens de mancances...
Sóc com un rodamón, apagant la meva set amb
gots de pluja i lliurant l'ànima en cada petó d'aigua, en cada relació la
batalla tinc perduda. Com la invisible força del vent que em arrossega als
turments de la meva existència...
Dalmy Gascón
No hay comentarios:
Publicar un comentario