Oigo el vaivén de las olas orillándose, y
a cada golpe de mar la fragancia de la sal. El ritmo compasado del oleaje
adormece el agridulce sabor de la existencia. Bajo mis pies, un desierto de
arena húmeda que va borrando mis huellas, como se borran los cálidos besos de
unos labios que no quiero olvidar. Cae la tarde y se dora el horizonte con
crepúsculos inimaginablemente hermosos, mágicos, donde la luz se esparce por doquier
difuminada por las moléculas del aire, hasta llenar mis pupilas de
ensangrentados atardeceres. Y la noche cae para elevar la luna, la misma
que tu y yo compartimos, la misma que platea mis sienes y llena de luz tu
mirada, la misma que mece las olas y los sueños que aún quedan por soñar.
Sento el vaivé de les onades vorejant, i a
cada cop de mar la fragància de la sal. El ritme compassat de l'onatge adorm
l'agredolç sabor de l'existència. Sota els meus peus, un desert de sorra humida
que va esborrant les meves petjades, com s'esborren els càlids petons d'uns
llavis que no vull oblidar. Cau la tarda i es daura l'horitzó amb crepuscles
inimaginablement bells, màgics, on la llum s'escampa arreu difuminada per les
molècules de l'aire, fins a omplir les meves pupil·les de ensangonats
capvespres. I la nit cau per elevar la lluna, la mateixa que tu i jo compartim,
la mateixa que plateja els meus temples i omple de llum la teva mirada, la
mateixa que bressola les onades i els somnis que encara queden per somiar.
Dalmy Gascón
No hay comentarios:
Publicar un comentario