domingo, 22 de junio de 2014

TE MIRÉ A LOS OJOS... LLORABAS.



Te miré a los ojos, llorabas, la madrugada nos rodeaba cómplice rozando sin querer los límites de un instintivo impulso... Busqué tus labios y de repente, el mundo quedó atrapado dentro de un instante infinitamente dulce, mágico, inesperado...

Et vaig mirar als ulls, ploraves, la matinada ens envoltava còmplice fregant sense voler els límits d'un instintiu impuls ... Vaig buscar els teus llavis i de sobte, el món va quedar atrapat dins d'un instant infinitament dolç, màgic, inesperat... 

Dalmy Gascón


No hay comentarios:

Publicar un comentario

Lunas hechas de palabras