Cuando la angustia se enreda en las paredes del alma, se va
muriendo cada día un poco más el corazón... Cuando la soledad aprieta la
densidad de las horas, cae la tarde envejeciendo en mis manos como un sueño sin
esperanzas... Cuando esta distante la persona que amas todo se viste de tristeza, el tiempo se hace trizas en cada
segundo de mi vida...
Y busco tu mirada donde no están tus ojos para mirarme, los besos donde se ausentan tus labios, tus
abrazos donde abrazarme y el calor de tu cuerpo para aliviar mis inviernos...
Al compás de unas lagrimas las manecillas del reloj avanzan en
silencio. Sin saber de ti el tiempo se convierte en el más cruel compañero que
se ciñe al dolor que atenaza las ganas de vivir... La noche se acerca
sigilosamente cerniéndose en mis pensamientos, se rinde el día, me rindo y me
resigno a estar sin ti...
Quan l'angoixa s'enreda en les parets de l'ànima, es va morint
cada dia una mica més el cor... Quan la solitud estreny la densitat de les
hores, cau la tarda envellint a les meves mans com un somni sense esperances...
Quan esta distant la persona que estimes tot es vesteix de tristesa, el temps
es fa miques en cada segon de la meva vida...
I busco la teva mirada on no són els teus ulls per mirar-me, els
petons on s'absenten els teus llavis, les teves abraçades on abraçar-me i la
calor del teu cos per alleujar els meus hiverns...
Al compàs d'unes llàgrimes les manetes del rellotge avancen en
silenci. Sense saber res de tu el temps es converteix en el més cruel company
que es cenyeix al dolor que tenalla les ganes de viure... La nit s'acosta
sigil·losament planant en els meus pensaments, es rendeix el dia, em rendeixo i
em resigno a estar sense tu...
Dalmy Gascón

No hay comentarios:
Publicar un comentario