MAÑANA...

Mañana podré darte un abrazo, un beso... un te quiero en los labios. Y podremos despertar juntos, abrazados, iluminando  en día con nuestros ojos... podremos compartir cogidos de la mano un paso más, un instante que vivir, volver a mirarnos...

Mañana acortaremos la distancia para reencontrarnos en el umbral de los sueños, hablaremos y callaremos silencios... nos embriagaremos de la piel nuestros cuerpos y, juntos... dejaremos desvanecer el tiempo, porque cuando volvamos a estar lejos, otra vez sentiremos el dolor del alejamiento... (Fragmento)

Demà podré donar-te una abraçada, un petó... un t'estimo als llavis. I podrem despertar junts, abraçats, il·luminant el dia amb els nostres ulls... podrem compartir agafats de la mà un pas més, un instant per viure, tornar a mirar-nos...

Demà escurçarem la distància per retrobar-nos al llindar dels somnis, parlarem i callarem silencis... ens sentirem embriacs amb la pell dels nostres cossos i, junts... deixarem esvair el temps, perquè quan tornem a estar lluny, una altra vegada sentirem el dolor l'allunyament... (Fragment)

Dalmy Gascón