Mis manos
huelen a tu perfume, a la fragancia de
tu piel, mis abrazos aún pueden sentir el tacto de tu cuerpo, mis besos la
calidez de tus labios... Las lágrimas que derraman mis ojos son la fértil
lluvia que nace en la tempestad de mi corazón... Nada cambiará el rumbo de
nuestras vidas que nos haga olvidar lo que fuimos y dejamos de ser, nada más
hermoso como los momentos vividos más allá del alba, más allá aún de los
sueños... Nada más imperfecto que dejar a quien amas al azar del tiempo, que
perder la posibilidad de morir en las sienes de su mirada, que arrancar con
dolor a quien se ama sin que duela el alma...
Les meves mans fan olor al teu perfum, a la
fragància de la teva pell, les meves abraçades encara poden sentir el tacte del
teu cos, els meus petons la calidesa dels teus llavis... Les llàgrimes que
vessen els meus ulls són la fèrtil pluja que neix a la tempesta del meu cor...
res canviarà el rumb de les nostres vides que ens faci oblidar el que vam ser
i vam deixar de ser, res més bonic com els moments viscuts més enllà de l'alba,
més enllà encara dels somnis... Res més imperfecte de deixar a qui estimes a
l'atzar del temps, que perdre la possibilitat de morir a les temples de la seva
mirada, que arrencar amb dolor a qui s'estima sense que faci mal l'ànima...
Dalmy Gascón
No hay comentarios:
Publicar un comentario