Qué hermoso llenarme de tu belleza, paraíso soñado, curvatura de besos
sobre el horizonte de tus labios… Qué hermoso sentirte cerca a pesar de la
distancia, la que separa los sueños y la tibia desnudez de tus ojos… Aliviado
saber que me esperas y sabiendo que no me pierdo por las veredas y caminos de
tu cuerpo. Tú me das fuerzas y mitigas el cansancio de este peregrino de la
vida, atenúas la maniobra de mi corazón y alimentas sin saberlo, la ilusión de
seguir viviendo y creer en el amor…
Que bonic omplir-me de la teva bellesa, paradís somiat, curvatura de petons sobre
l'horitzó dels teus llavis... Que bonic sentir-te a prop tot i la distància, la
que separa els somnis i la tíbia nuesa dels teus ulls... Alleujat saber que m’esperes
i sabent que no em perdo per les senderes i camins del teu cos. Tu em dones
forces i assossegues el cansament d'aquest pelegrí de la vida, disminueixes la
maniobra del meu cor i alimentes sense saber-ho, la il·lusió de seguir vivint i
creure en l'amor...
Dalmy Gascón

No hay comentarios:
Publicar un comentario