El palidecer de las tardes de invierno siempre conllevan cierta nostalgia, atardeceres ocres que se funden en el horizonte, heridas tardes que caen bajo la ausencia del sol y
se destiñen de la luz y el color del Mediterráneo… Languidece el tiempo y el silencio cubre de gris las
últimas horas próximas a la noche, todo a su alrededor
se
detiene… Solo las olas del mar al compas de los vaivenes van dejando besos
sobre la arena y la soledad me aproxima a tu recuerdo y, sobre la arena del mar,
aprendo a cerrar los ojos y a caminar por tu memoria, caminos por andar…
El empal·lidir de les
tardes d'hivern sempre comporten certa nostàlgia, capvespres ocres que es fonen
a l'horitzó, ferides tardes que cauen sota l'absència del sol i es destenyeixen
de la llum i el color de la Mediterrània... llangueix el temps i el silenci
cobreix de gris les últimes hores properes a la nit, tot al seu voltant es deté...
Només les ones del mar al compàs dels vaivens van deixant petons sobre la sorra
i la solitud m’acosta al teu record i, sobre la sorra de la mar, aprenc a
tancar els ulls i ha passejar per la teva
memòria, camins per caminar...
Dalmy Gascón
No hay comentarios:
Publicar un comentario