jueves, 14 de abril de 2016

ADMIRACIÓN Y RESPETO...




Puede que no sea tan malo o si, todo depende de cómo se mire. Acostumbro a ver a esa gente más de lo que me gustaría, a mirar, a tratar de entenderla, no es difícil. Cada una de estas personas tiene un bagaje detrás, una historia en la que, un día, fueron alguien y algo en la vida, que les respetaban, les querían e incluso, que necesitaban de ellos para compartir la vida. Dicen que el mundo da muchas vueltas, demasiadas, y aquellos imperios que se levantan a nuestro alrededor pueden caer de súbito en un instante. Que la confianza que habías depositado en tus seres más allegados se desmorona como un castillo de naipes, que de ser alguien pasas a ser absolutamente nada. Los días espléndidos dejaron de serlo, cuando entró en sus vidas la desidia de quienes, hasta entonces, habían formado de parte de ellas. Cada una de esas personas es un legado perdido, pero siguen siendo personas con dignidad y respeto. Aunque tengan las calles por hogar, las noches por cobijo y nada en los bolsillos. Tienen lo más preciado, libertad, tiempo y ser dueños de sí mismos. Mi más agradecida admiración y respeto a toda esta gente….
Potser no és tan dolent o si, tot depèn de com es miri. Acostumo a veure a aquesta gent més del que m'agradaria, a mirar, a tractar de entendre-la, no és difícil. Cadascuna d'aquestes persones té un bagatge darrere, una història en la qual, un dia, van ser algú i alguna cosa a la vida, que els respectaven, els volien i fins i tot, que necessitaven d'ells per compartir la vida. Diuen que el món dóna moltes voltes, massa, i aquells imperis que s'aixequen al nostre voltant poden caure de sobte en un instant. Que la confiança que havies dipositat en els teus éssers més propers s'ensorra com un castell de cartes, que de ser algú passes a ser absolutament res. Els dies esplèndids van deixar de ser-ho, quan va entrar en les seves vides la desídia dels que, fins llavors, havien format de part d'elles. Cadascuna d'aquestes persones és un llegat perdut, però segueixen sent persones amb dignitat i respecte. Encara que tinguin els carrers per llar, les nits per aixopluc i res a les butxaques. Tenen el més preuat, llibertat, temps i ser amos de si mateixos. La meva més agraïda admiració i respecte a tota aquesta gent....

Dalmy Gascón

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Lunas hechas de palabras