Con los pies colgando en el virtual acantilado de la vida, la ves pasar
con sus días, sus noches y sus horas heridas.
No cesan las estrellas colgadas en el firmamento en su empeño, por
mostrarnos que las distancias son infinitas, como infinitos son los sueños, que
se nos escapan de las manos para
estrellarse, al final de este abismo virtual, en la infértil tierra del olvido
de quien nos quiere olvidar…
Amb els peus penjant al virtual penya-segat de la vida, la veus passar
amb els seus dies, les seves nits i les seves hores ferides. No paren les
estrelles penjades al firmament en el seu afany, per mostrar-nos que les
distàncies són infinites, com infinits són els somnis, que se'ns escapen de les
mans per estavellar-se, al final d'aquest abisme virtual, a la infèrtil terra
de l'oblit de qui ens vol oblidar...
+
Dalmy Gascón
No hay comentarios:
Publicar un comentario