Me queda la solemne soledad voluntaria de perderme en algún rincón donde nadie incordie. Y hay rincones que merecen llenarse de la soledad plácida que uno busca con necesaria buena voluntad. Se a
cerca el verano y viene cargado de gentes que buscan esa otra red social nada virtual, por fortuna, que se llama playa. Junto al mar, por unos días, se entrelazaran voces, tertulias, gritos y risas. Miles de pares de pies pisaran las arenas dormidas, amarinadas por los fríos días de invierno. Miles de gestos, miradas y de historias…
Em queda la solemne solitud voluntària de perdrem en algun racó on ningú incordi. I hi ha racons que mereixen omplir-se de la solitud plàcida que un busca amb necessària bona voluntat. S'acosta l'estiu i ve carregat de gent que busquen aquesta altra xarxa social gens virtual, per fortuna, que es diu platja. Al costat del mar, per uns dies, s'entrellaçaran veus, tertúlies, crits i rialles. Milers de parells de peus trepitjaran les sorres adormides, amarinades pels freds dies d'hivern. Milers de gestos, mirades i d’històries...
Dalmy Gascón
cerca el verano y viene cargado de gentes que buscan esa otra red social nada virtual, por fortuna, que se llama playa. Junto al mar, por unos días, se entrelazaran voces, tertulias, gritos y risas. Miles de pares de pies pisaran las arenas dormidas, amarinadas por los fríos días de invierno. Miles de gestos, miradas y de historias…
Em queda la solemne solitud voluntària de perdrem en algun racó on ningú incordi. I hi ha racons que mereixen omplir-se de la solitud plàcida que un busca amb necessària bona voluntat. S'acosta l'estiu i ve carregat de gent que busquen aquesta altra xarxa social gens virtual, per fortuna, que es diu platja. Al costat del mar, per uns dies, s'entrellaçaran veus, tertúlies, crits i rialles. Milers de parells de peus trepitjaran les sorres adormides, amarinades pels freds dies d'hivern. Milers de gestos, mirades i d’històries...
Dalmy Gascón
No hay comentarios:
Publicar un comentario