No me gustaría equivocarme, pero creo que se nos siguen rompiendo los
sueños. Que seguimos madurando bajo la ignorancia de la estupidez, ya no sé, si
heredada, o adquirida de tanto deambular por las miserias de esta sociedad
desestructurada y maltrecha. Nos han inventado crisis, nos hacen creer que la
paz llega con las guerras, que la desolación solo existe en el sur de cada
geografía, en cada brújula que cae en desgracia. Que las miserias son pasajeras
viajando por los años. Que la compasión se nutre de la bondad y la riqueza de
quien gestiona la pobreza. Que los
buenos son aquellos que tapan sus pecados y, los malos, el resto de mortales
que sobrevivimos bajo el azote de los que agitan banderas y promesas de mundos
mejores. No me gustaría equivocarme pero creo que sobramos muchos para unos
pocos. Que no existen paraísos en las rutinas de los que existimos a diario. Que
la voz de los necios se impone sobre los cuerdos. Y que los ojos solo nos sirven
para llorar a los que miramos con los cinco sentidos tanto dolor y desengaño.
No m'agradaria
equivocar-me, però crec que sens segueixen trencant els somnis. Que seguim
madurant sota la ignorància de l'estupidesa, ja no ho sé, si heretada, o
adquirida de tant passejar per les misèries d'aquesta societat desestructurada
i malmesa. Ens han inventat crisis, ens fan creure que la pau arriba amb les
guerres, que la desolació només existeix al sud de cada geografia, en cada
brúixola que cau en desgràcia. Que les misèries són passatgeres viatjant pels
anys. Que la compassió es nodreix de la bondat i la riquesa de qui gestiona la
pobresa. Que els bons són aquells que tapen els seus pecats i, els dolents, la
resta de mortals que sobrevivim sota el flagell dels que agiten banderes i
promeses de mons millors. No m'agradaria equivocar-me però crec que sobrem molts
per uns pocs. Que no existeixen paradisos en les rutines dels que existim a
diari. Que la veu dels necis s'imposa sobre els entenimentats. I que els ulls
només ens serveixen per plorar als que mirem amb els cinc sentits tan dolor i
desengany.
Dalmy Gascón
No hay comentarios:
Publicar un comentario