martes, 8 de noviembre de 2016

EL PRIMER PASO, UN CAFÉ



El primer paso casi siempre es un café, que espere el día, será como todos, largo para quien tenga dificultades, corto para aquellos que se abren camino aún habiéndolas. Casi siempre cumpliendo la rutina más agradable del mundo, dar los buenos días a las personas que más quieres y aprecias, mirar por la ventana a ver qué tiempo despierta con nosotros, si acaso es malo, hay que encender el sol que  llevamos dentro y ampliar la sonrisa. Dicen que al mal tiempo buena cara. Que no falte esa sonrisa dibujada en nuestras caras.



El primer pas gairebé sempre és un cafè, que esperi el dia, serà com tots, llarg per a qui tingui dificultats, curt per aquells que s'obren camí encara havent-les. Gairebé sempre complint la rutina més agradable del món, donar el bon dia a les persones que més vols i aprecies, mirar per la finestra a veure quin temps desperta amb nosaltres, si de cas és dolent, cal encendre el sol que portem dins i ampliar el somriure. Diuen que al mal temps bona cara. Que no falti aquest somriure dibuixat a les nostres cares.

Dalmy Gascón

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Lunas hechas de palabras