martes, 17 de enero de 2017

ASUMIENDO IMPOSIBLES...



Me fui con mal pie del año que dejamos atrás, empecé este mal. Se me fueron gente y familiares muy queridos e importantes en mi vida. Esa vida y su ley que, como todas las leyes, es, en cierta medida, injusta. Encauzar el dolor se me hace difícil, el camino sigue y el curso de los que nos quedamos aquí avanza inexorablemente hacia el abismo de los confines de la existencia. Cada vez me cuesta más asumir esas despedidas, donde la ausencia de los seres queridos deja un gran vacío.  


Me'n vaig anar amb mal peu de l'any que vam deixar enrere, vaig començar aquest malament. Se’m van anar gent i familiars molt estimats i importants en la meva vida. Aquesta vida i la seva llei que, com totes les lleis, és, en certa mesura, injusta. Canalitzar el dolor se’m fa difícil, el camí segueix i el curs dels que ens quedem aquí avança inexorablement cap a l'abisme dels confins de l'existència. Cada vegada em costa més assumir aquestos comiats, on l'absència dels éssers estimats deixa un gran buit.

Dalmy Gascón

1 comentario:

Lunas hechas de palabras