miércoles, 25 de octubre de 2017

LA VIDA ME MIRA...





La vida me mira y me desatiende con su mirada, me deja menos que más, sin todo y sin nada. Me olvida en los días que pasan, a tientas y a ciegas, esos días sin  alma. Y tiembla en mis manos como el Sol al despertar cada mañana el alba.


La vida em mira i em desatén amb la seva mirada, em deixa menys que més, sense tot i sense res. M’oblida en els dies que passen, a les palpentes i a cegues, aquests dies sense ànima. I tremola a les mans com el Sol en despertar cada matí a l'alba.




Dalmy Gascón

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Lunas hechas de palabras