lunes, 16 de abril de 2018

AHORA SÉ...



Ahora sé que no voy a envejecer al lado de nadie, que la soledad será mi única compañera, que los años vividos solo serán un mero recuerdo de cuando alguien compartía mi vida.
Ahora sé que no tendré a nadie que me acompañe en el último tramo de camino, que mis pasos, aún torpes, no se rendirán hasta el final. Sé que el tiempo apremia  y que tengo que ir despojándome de equipaje.  De que sólo el bagaje de mis recuerdos ha de ser la única carga hasta el fin de mi aliento.


Ara sé que no vaig a envellir al costat de ningú, que la soledat serà la meva única companya, que els anys viscuts només seran un mer record de quan algú compartia la meva vida.

Ara sé que no tindré a ningú que m'acompanyi en l'últim tram de camí, que els meus passos, encara maldestres, no es rendiran fins al final. Sé que el temps apressa i que he d'anar desfent-me de l’equipatge. Que només el bagatge dels meus records ha de ser l'única càrrega fins a la fi de la meva alè.

Dalmy Gascón

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Lunas hechas de palabras