A veces lo absoluto no es
nada más que un puñado de nada, algo que nos inventamos para seguir navegando a
la deriva por encima de los demás. Lo absoluto es la triste agonía de
pensar que lo tenemos todo cuando realidad
nos falta mucho, es la ausencia del alma, la existencia de una soledad que no
vemos, que no sentimos… Lo absoluto es la necesidad de tener aquellas cosas
inalcanzables, es el virus enfermizo que nos convierte en más humanos de lo que
necesariamente deberíamos ser. Es la codicia que nos envenena con el egoísmo de
ser absolutos.
A vegades l'absolut no és res més que un
grapat de res, una cosa que ens vam inventar per seguir navegant a la deriva
per sobre dels altres. L’absolut és la trista angoixa de pensar que ho tenim
tot quan realitat ens falta molt, és l'absència de l'ànima, l'existència d'una
soledat que no veiem, que no sentim... l’absolut és la necessitat de tenir
aquelles coses inabastables, és el virus malaltís que ens converteix en més
humans del que necessàriament hauríem de ser. És la cobdícia que ens enverina
amb l'egoisme de ser absoluts.
Dalmy Gascón
No hay comentarios:
Publicar un comentario